Cao Cao

En aquest nom xinès, el cognom és Cao.

Cao Cao

Nom original	(zh) 曹操 (zh) 曹孟德
Nom de temple	太祖
Nom pòstum	武皇帝
Biografia
Naixement	155 Buzhou (RP Xina) (en) , Dinastia Han (Imperi Xinès)
Mort	220 (64/65 anys) Luoyang (RP Xina)
Causa de mort	tumor cerebral
Sepultura	Cao Cao Mausoleum (en)
Rei de la Xina
29 maig 216 – 15 març 220 ← cap valor – Cao Pi →
Activitat
Camp de treball	Domini militar i poesia
Ocupació	polític, escriptor, poeta, cap militar
Carrera militar
Rang militar	general
Conflicte	Rebel·lió dels Turbants Grocs
Família
Família	Casa de Cao
Cònjuge	Lady Ding Huan wife of Zhang Ji Wang Zhaoyi Yin Lady Liu Du Emperadriu Vídua Bian Qin Furén
Fills	Cao Zhang  () Emperadriu Vídua Bian Cao Zijing  () Cao Jun  () Cao Zizheng  () Cao Ziqin  () Cao Zicheng  () Cao Biao  () Cao Ziji  () Cao Mao  () Princess Anyang  () Cao Hui  () Cao Hua  () Emperadriu Vídua Bian Cao Xian  () Empress Cao Jie  () Emperadriu Vídua Bian Princess Jinxiang  () Du Cao Zishang  () Cao Ju  () Yin Cao Ang  () Lady Liu Cao Shuo  () Lady Liu Cao Xiong  () Emperadriu Vídua Bian Cao Pi  () Emperadriu Vídua Bian Cao Zhi  () Emperadriu Vídua Bian Cao Gan  () Wang Zhaoyi Cao Chong  () Huan Cao Yu  () Huan Cao Jun  () Qin Furén Cao Ju  () Huan Cao Xuan  () Qin Furén Cao Lin  () Du Cao Gun  () Du Princess Qinghe  () Lady Liu
Pare	Cao Song
Germans	Cao De

Cao Cao ( pronunciació (?·pàg.); c; xinès: 曹操; vers el 155 – 15 de març de 220),^[1] nom de cortesia Mengde (xinès: 孟德), va ser un senyor de la guerra i poeta xinés. Va ser el penúltim gran canceller de la Dinastia Han Oriental que va aconseguir gran poder al final de la mateixa. Com una de les figures centrals del període dels Tres Regnes, va establir les bases del que es convertiria en l'estat de Cao Wei i, en última instància, en la Dinastia Jin. A títol pòstum va ser honorat com "Emperador Wu de Wei", tot i que mai ho va estar durant la seua vida. Segueix sent una figura històrica controvertida, i sovint es retrata com un tirà cruel i despiadat en la literatura posterior; tanmateix, també ha estat lloat com un governant brillant i un geni militar amb un carisma inigualable que va tractar els seus subordinats com la seua família.^[2]

Durant la caiguda de la Dinastia Han Oriental, Cao Cao va ser capaç de prendre el control del nord de la Xina - la part més poblada i desenvolupada del país. Cao Cao també va tindre un gran èxit restaurant l'ordre públic i reconstruir l'economia com a gran canceller; no obstant la seua manipulació de l'Emperador Xian, tenint-lo de titella i figurant, amb els afers estatals sent controlats efectivament per Cao Cao en lloc de pel mateix emperador, va ser molt criticada. L'oposició es va reunir al voltant dels senyors de la guerra Liu Bei i Sun Quan, que Cao Cao no va poder reblar.

Cao Cao també va ser expert en poesia, cal·ligrafia xinesa i arts marcials i va escriure molts diaris de guerra, incloent-hi comentaris de l'L'Art de la Guerra escrit Sun Tzu.